Qui som i què fem ací?

Escrita per -


Hola! Som Marta Pellín i Maria Marín, dues estudiants de 2n de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. 

 Aquest blog consisteix en 5 entrades de Diccionari per a ociosos, obra de Joan Fuster; l'escriptor valencià reconegut per ser un dels assagistes més importants en llengua catalana del segle XX. 

 Com bé ens explica Enric Balaguer en l'obra Prosa i creació literària en Joan Fuster, aquest últim, en Diccionari per a ociosos, es posiciona sobre el món parlant sobre els grans temes de la condició humana. Ho fa amb una estranya combinació d'erudició i d'enteniment –i així ho plasma en el títol, enllaçant "l'oci", és a dir, el divertiment, amb el "diccionari"; el saber rigorós i sintètic–. D'alguna manera, aquest personatge irònic, ens vol fer entrar en el seu joc des del principi. 
"Em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d'escrits, diversos en el tema i d'extensió desigual, catalogables dins el gènere elàstic i modest de l'assaig" 

 Després de 55 anys de la seua publicació, continuem llegint l'obra amb entusiasme i això prova l'actualitat vigent de l'autor. Però sobretot, Diccionari per a ociosos té un gran valor perquè quan ens hi introduïm, en tot moment, Fuster ens planteja dubtes i ens convida a la reflexió. 

 Nosaltres hem mirat de triar articles representatius de cada un dels grans temes, diríem, que es perceben en tota l'obra. És per això que hem fet servir el text titulat "Rellotge" – que fa referència a la vida material– "Bellesa" –que tracta una de les grans idees de la vida humana–, "Orgull" i "Venjança" –en què Fuster analitza importants actituds humanes– i "Interés", que mostra com la filosofia que subjau a l'assagisme és la curiositat de mirar qualsevol cosa amb atenció.

Entrades populars d'aquest blog

Rellotge

Escrita per -
Imatge
De vegades penso que la generalització de l’ús dels rellotges portàtils deu haver estat una de les revolucions més profundes de la vida de la humanitat, en l’època moderna. Una revolució silenciosa i lenta, quasi imperceptible en les seves manifestacions, però de conseqüències subtilment acusades. El sentiment del temps ha d’haver canviat d’una manera notable en l’home mitjà, quan aquest ha començat a tenir al seu abast la màquina domèstica o personal del rellotge. El rellotge de sol, el rellotge d’arena, qualsevol altre procediment rudimentari d’enregistrar el pas del temps, eren, segons sembla, unes formes de constatació exteriors i rígides: no arribaven a afectar la consciència de temporalitat que, més o menys instintiva, tenia l’individu. El fet que hi hagués una abundant literatura gnòmica , de sentit lúgubre i admonitori, destinada a ornar els rellotges solars, ve paradoxalment a confirmar això. Les inscripciones típiques dels  vells rellotges de sol recordaven la fugaci...
Més informació

Venjança

Escrita per -
La venjança ve després, si puc dir-ho així. Max Scheler ho va apuntar ben clarament en El ressentiment en la moral . La rèplica immediata a una ofensa encara no és una venjança. Aquell qui rep una bufetada i la torna tot seguit sense contemplacions, no es venja. Si més no, en el nostre vocabulari habitual, i en el nostre sistema de valoracions, aquesta reacció prompta i equivalent, disparada contra qualsevol tipus d’injúria, no sol ser designada amb el nom de venjança. Un intercanvi de cops o d’insults és, simplement, una baralla. Però no tothom és prou fort o prou valent per a suportar el risc d’una baralla, ni que sigui merament verbal: l’home acostuma a ser un animal prudent, i procura de no embolicar-se en dificultats sense un mínim de garanties. Quan el matx es planteja entre contendents de forces equilibrades, el combat es produeix sobre la marxa. Qui pot —o creu que pot— encarar-se de tu a tu amb el seu adversari, no dubtarà a apel·lar a la contundència subsegüent: de parau...
Més informació